On han quedat aquells habitatges de llargs passadissos, 6 habitacions, 4 banys, 3 sales, espai pel servei i, en alguns casos, capelles privades?
Han
quedat oblidats al segle XIX...
Ara
tots aquests espais que hem heretat dels nostres avantpassats estan segregats
en 2, 3, 4 o 6 parts. El valor dels immobles a les grans ciutats ha patit un
augment tan desorbitat en les darreres dècades que ni les lleis han pogut
aturar-ho i l’especulació ha estat tan gran que la gent es barallava per un
habitatge de 15 m2 a la Barceloneta. Fins on voleu arribar?
Els
que patim aquesta nova herència ens hem d’adaptar i aprendre a treure partit
fins al darrer mil·límetre. Un espai de 55 m2 ha de ser polifacètic, ha de
tenir lloc per conviure, per descansar, per cuinar, per treballar...
Una
bona solució és dualitzar els mobles.
El
cas que us presentem és un espai que contenia la llibreria d’un editor amb tota
la seva obra publicada. Al canviar de propietari l’ús de la llibreria es va modificar pel d’un espai d’emmagatzematge, no només de llibres, sinó també d’objectes
i equipaments més habituals d’una sala.
La
llibreria havia de ser al mateix temps un moble d’emmagatzematge, el moble de
la tele i la taula de despatx...un bon repte!
La
solució adoptada és simple, només calen plafons de fusta i unes bones
frontisses! Els plafons donen privacitat a alguns dels mòduls a més de
donar-los més fondària; i les frontisses, de diferents tipus, ajuden a poder obrir
amb facilitat els mòduls i la taula.