A
Espais Duals ens hem proposat anar descobrint tots aquells racons de Catalunya
on podem gaudir del nostre patrimoni arquitectònic per ajudar a fer-ne difusió
i de pas compartir-lo amb vosaltres. Volem conèixer el que tenim a prop i és
tan nostre, tota aquella arquitectura que ens defineix, que marca la nostra
manera de construir actual i, perquè no, el nostre caràcter i la nostra manera
de fer.
Per
acabar el 2012 hem anat fins a Sant Fruitós del Bages a descobrir el Monestir
de Sant Benet. Un monestir construït l’any 960, que es va reconstruir durant
els segles XII i XIII després de ser arrasat i destruït per les tropes
sarraïnes.
Sempre
que es posa sobre la taula la restauració d’un edifici d’una altra època es planteja
un gran dilema que es repeteix pels temps dels temps: ens mantenim fidels als orígens
i fem una reproducció exacta del que va ser en la seva època d’esplendor, o bé li
donem la volta a l’edifici i transformem els elements i les formes clàssiques en
elements contemporanis? Aquesta pregunta ja se la feien els arquitectes fa més
de 700 anys.
Tinguem
present l’històric el debat sobre les diferències entre restaurar i
rehabilitar. Si ens quedem amb la versió que restaurar és l’acció de millorar
les condicions d’una edificació per seguir donant-li l’ús que tenia
originalment i que rehabilitar és l’acció de modificar l’edificació per
donar-li un ús diferent que l’original, llavors podem dir que Sant Benet a
estat rehabilitat, però que si agafem elements petits dintre de la
rehabilitació, com poden ser les portes de fusta treballades, llavors tenim
elements restaurats dintre de la rehabilitació. Vol dir això que tota
rehabilitació porta implícita la restauració? Deixem la pregunta a l’aire.
Les
estances que conformen el monestir es van anar fent i desfent al llarg dels
segles seguint els gustos i modes de cada època. El romànic i el gòtic es barregen
en perfecta harmonia, deixant entreveure algunes empremtes del barroc i el
modernisme.
Situats
en aquest marc de pluralitat d’estils, on durant més de mil anys han adaptat l’edifici
als gustos de l’època, per què no rehabilitar el monestir combinant alguns
elements contemporanis?
Després
de la visita, la nostra conclusió és que la decisió que han pres a l’hora de
rehabilitar el Monestir de Sant Benet és més que encertada. Ens agrada el joc
del vidre amb la pedra o del formigó vist amb la fusta treballada de les
portes, i si a més afegim a la visita les noves tecnologies, obtenim un resultat completament
innovador on poder gaudir de l’arquitectura, envoltats de projeccions,
hologrames, mapping, música i llum. Això és Sant Benet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada